L’infinii
Gennaio 2009
Semper cara g’hoo avuu questa collina
E questa sces, che da inscì tanta part
De l’ultim orizzont el vard esclud.
Ma sedend e mirand, interminaa
Spazi de là da quella, e sovrumani
Silenzi e profondissima quiet
Mì nel pensier me fingi, ove per pocch
El coeur non se spaura. E come el vènt
Senti passaa per questi piant, mì quest
Infinito silenzi a quella vos
Vò comparand e me sovvien l’eterno,
Ed i morti stagionn e la present
E viva, e il sòn de lè. Inscì tra questa
Immensità se nega el pensier mè
E il naufragà m’è dolz in questo mar.
brianzolitudine
|